"Su capacidad de centrar la atención y de escandalizar al mismo tiempo convierte al desnudo en una potente arma reivindicativa que va mucho más allá del exhibicionismo."
D'aquesta manera comença l'article de la vanguardia que parla sobre la història del nu en la lluita social. Ens posa una sèrie d'exemples de manifestacions ben diferents en la que el nu ha estat present com a mètode reivindicatiu: animalistes, feministes, ciclistes i ...polítics. Personalment, m'ofèn que s'inclogui algú de Ciutadans dins d'aquest llistat. El nu acostuma a ser utilitzat per col·lectius d'esquerres enfrontant- se a ideologies de dretes, per tant, que Albert Rivera estigui en aquest grup resulta extrany i, per a mi, molest.
Reaccions com les produïdes aquests darrers dies al congrés del parlament espanyol, on s'ha arribat a dir que aquest fenòmen és una "guarrada" (entre d'altres paraules malsonants) demostra el retard moral dels "nostres representants". I el més important, demostra que el nudisme com a arma de lluita aconsegueix el seu objectiu: escandalitzar als més conservadors per a fer ressonar la seva protesta.
Fotografia d'una membre de Femen, col·lectiu feminista que va interrompir el congrés cridant: L'avortament és sagrat! (Tot i ser un grup de protesta força criticat i polèmic dins del feminisme, he de felicitar-les per la seva acció ja que ha donat a conéixer quines lleis s'aproven per aquí a nivell internacional)
Així doncs, hem de saber que existeix la bonica possibilitat de lluitar i exigir els nostres drets sense res, prescindint fins i tot de la roba... Amb nosaltres mateixes en tenim prou. El nostre cos al descobert és la millor de les pancartes!
